Metodologia SROI
Atribució de l’impacte: 10 aprenentatges de l’Impact Valuation Hub

Què és això?
L’Impact Valuation Hub va publicar el 2026 el document «Attribution in Impact Valuation», escrit per i per a inversors d’impacte. Respon dues preguntes incòmodes: quant d’un canvi hauria passat igualment i quina part de la resta pot atribuir-se cada organització o cada inversor. Aquí en resumim els deu aprenentatges principals.
1. Sense regles, la suma d’impactes supera l’impacte real
Si cada actor d’una cadena solar —fabricant, instal·lador i operador— declara el 100 % de les tones de CO₂ evitades, el total declarat pot superar el que realment s’ha evitat. Atribuir serveix per no inflar les xifres.
2. És el principi 5: no sobrevalorar
El document es basa expressament en els principis del valor social de Social Value International, especialment en el principi 5: només reclamar el valor del qual les activitats són responsables. Atribució i addicionalitat són, a la pràctica, la manera de complir-lo.
3. Atribució horitzontal: repartir entre la cadena de valor
És el repartiment de l’impacte entre les organitzacions que, juntes, fan possible un resultat. El document descriu sis enfocaments: acceptar la doble comptabilitat, assignar-lo a un únic actor, repartir a parts iguals, repartir segons costos o valor afegit, segons impactes negatius o segons impactes positius.
4. Els mètodes més objectius són els preferits
Es recomana aplicar sempre un mètode horitzontal i explicar-lo. Els enfocaments basats en costos o valor afegit i en impactes positius són els més ben valorats, perquè vinculen millor la contribució concreta de cada actor amb el resultat final. El seu límit: necessiten dades de tota la cadena, que no sempre s’aconsegueixen.
5. Atribució vertical: repartir entre qui finança
És el repartiment de l’impacte d’una empresa entre qui hi aporta capital. Hi ha dos enfocaments: només capital (segons el percentatge de propietat) o capital més deute, segons el valor d’empresa inclosa la caixa (EVIC), com a PCAF i SFDR. Recomanació: capital més deute en empreses madures o cotitzades, i només capital en empreses en fase inicial amb poc deute.
6. Exemple: 10 milions no sempre guanyen a 6
Exemple del document: amb la mateixa inversió, una persona inversora pot comprar el 10 % de l’empresa A, que genera 10 milions d’euros d’impacte positiu, o el 50 % de l’empresa B, que en genera 6. En atribuir, li corresponen 1 milió a A i 3 milions a B: l’ordre s’inverteix.
7. El moment de mesurar canvia el resultat
Continua obert quan cal mesurar la participació: en invertir o amb el valor actual de mercat. Com que aquest valor fluctua, la xifra atribuïda també pot canviar. A més, cap dels dos enfocaments no recull la contribució de qui inverteix més enllà dels diners.
8. Addicionalitat: explicar-la, no sumar-la
L’addicionalitat pregunta si l’impacte hauria passat sense aquesta inversió. Es distingeix l’addicionalitat de qui inverteix i la del projecte. La recomanació és explicar-la, fins i tot en termes qualitatius, però no quantificar-la per augmentar la xifra: ser addicional no fa més gran l’impacte real. Seguint l’exemple anterior, si B aconsegueix finançament comercial fàcilment i A necessita algú que faci el primer pas, invertir a A pot ser més catalític.
9. L’impacte que arriba després de sortir
Qui inverteix al principi pot haver fet possible un impacte que apareix anys després de vendre la seva participació. Cap marc actual no ho recull. El document suggereix finestres orientatives: fins a uns cinc anys per a empreses madures i uns deu per a empreses joves amb molta inversió. Astanor, per exemple, projecta internament l’impacte a deu anys, reconeixent-ne la incertesa i el risc de doble comptabilitat.
10. Transparència i pràctica compartida
Per a l’atribució vertical s’està consolidant PCAF com a estàndard de fet; per a l’horitzontal i l’addicionalitat encara no hi ha consens. Per això el missatge final és triar un mètode adequat, explicar-lo amb claredat i compartir metodologies i dades. Un mètode només evita la doble comptabilitat si tota la cadena aplica el mateix.
I si no som inversors?
Exemple il·lustratiu creat per TSCA. Una entitat que forma persones joves juntament amb un ajuntament i una empresa que les contracta no hauria de reclamar tota l’ocupació aconseguida. En una anàlisi SROI, l’atribució descompta la part que correspon a altres organitzacions i el pes mort, el que hauria passat igualment.
Lectures relacionades
Principi 5 a Social Value International · Quant del canvi és nostre? · Pes mort i atribució en SROI · El nostre servei de mesurament d’impacte
Autoria i font
Resum elaborat per The Social Consulting Agency a partir d’«Attribution in Impact Valuation: Sharing impact between value chain actors and between investors, and the question of additionality» (2026), document original en anglès del grup de treball d’Atribució i Addicionalitat de l’Impact Valuation Hub. Copresidència: Reinier de Adelhart Toorop (Impact Institute), Alexander Bjørklund (Summa Equity) i Simon Deschamps (Climate Dividends), amb aportacions de Laura Beaulier, Natàlia Costa i Coromina, Kristin Fanselow (Social Value International), Chloé Frere, Axelle Guers, Roland van Keeken, Javier Luna, Laure Peronnin i Matt Ripley. Drets dels seus autors i autores; resum sense implicar aprovació de l’IV Hub. Document complet: Impact Valuation Hub.
Referències documentals
El principi 5, no sobrevalorar, explica per què cal atribuir amb cura: Els principis del valor social: visió general · anglès. © Social Value International.
La guia SROI explica com descomptar l’atribució i el pes mort: Guia de SROI (Retorn Social de la Inversió) · castellà i anglès. © Social Value International.
