The Social Consulting Agency
Tornar al blog

True & Fair

Qui paga el que el meu compte de resultats no explica?

True and Fair a la pràctica: el que provem nosaltres

Aquest any, la meva empresa va demanar perdó al medi ambient. I no només amb paraules: vam fer el gest d’intentar compensar-lo en el nostre compte de pèrdues i guanys.

Perquè quan causes un dany, als nostres fills i filles els ensenyem a demanar perdó i a esbrinar com compensar-lo si el perdó no és suficient. Som conscients que el nostre càlcul del dany generat no és exacte, i que no tot el dany es pot compensar. A més, vam decidir començar per un dels molts grups sobre els quals tenim impacte, de manera positiva i negativa: un, i només un concepte, sabent que hi ha molt més per mesurar i gestionar. Però vam començar per alguna cosa: el medi ambient. Tampoc no volem posar un pedaç a un problema que hauríem de resoldre d’arrel, i vam voler fer una declaració i treballar amb una comptabilitat fidel a la realitat de l’impacte que generem i destruïm. Encara que no sigui perfecta, ens ha canviat la manera de decidir com a empresa.

Soc Patricia Pólvora, fundadora & CEO de The Social Consulting Agency. Soc Nivell 3 de SROI i formadora acreditada de Social Value International (SVI). També estic acreditada en els SDG Impact Standards for Enterprises del PNUD. Des del 2022 em vaig abocar a entendre per a què mesurem l’impacte, i em vaig obsessionar amb una idea: a la taula on es prenen les decisions hi han de ser els grups d’interès sobre els quals aquestes decisions tenen impacte.

Dues vegades l’any convoquem la nostra junta d’assessors: més de 20 persones, cadascuna de les quals representa un grup d’interès afectat per les decisions que prenem a The Social Consulting Agency. Allà es troben els nostres fills i filles, els nostres germans i germanes, amb els nostres inversors, proveïdors i clients. Amb materials adaptats al nivell de comprensió de cada grup, debatem les tres decisions més estratègiques que marcaran els mesos o anys següents.

Escoltem la seva veu: ens informen de com els afecta cada decisió, en positiu i en negatiu. No decideixen: ens informen. I és allà on comprenem el valor que generem o destruïm.

Hem començat el camí, i aquí t’explico el perquè i el com.

El 16 d’octubre de 2026, a la Càtedra d’Impacte Social d’Esade, es va celebrar el primer acte a Espanya de la campanya True & Fair, que impulsen EsImpact i SVI. Charles Castro, president de EsImpact, va obrir la sessió explicant el context de la campanya i de la guia per a Espanya, i després va moderar la taula rodona. Gràcies a ell i a tot l’equip de EsImpact per portar aquesta conversa a Barcelona. Jeremy Nicholls, cofundador de SVI i autor de The Accounting Paradox, va fer la ponència principal, i vam compartir taula amb ell Ignacio Ramos (Insight4 i Universidad Pontificia Comillas), Guillermo Casasnovas (Esade) i jo. Em quedo amb tres idees, i amb una confessió: el que entenc del plantejament de Jeremy al llibre és el que fa un temps que intentem fer, a la nostra escala i amb molts dubtes, a la nostra pròpia empresa.

1. El benefici és una decisió de disseny

Interpreto del que va dir Jeremy que la comptabilitat financera és el “codi font” del nostre sistema econòmic. El benefici es calcula després dels costos que una empresa té per contracte o per obligació legal. El que causa a les persones que no hi han signat res (un dany ambiental, una pèrdua d’ingressos, un cost sanitari) en queda fora. No desapareix: ho paguen altres, i cada vegada més les generacions futures.

Com a CEO, no estic d’acord que el capital financer sigui el meu únic impacte com a empresa. Som B Corp i pensem que tenim impacte en altres grups d’interès, com el medi ambient. Si el meu compte de resultats no ho reflecteix, està explicant una història incompleta, i jo, com a CEO, hauria de “signar” una comptabilitat d’imatge fidel (true and fair).

2. No cal esperar que canviïn els estàndards

Aquesta és la idea que més em va mobilitzar. Segons la meva interpretació del que va dir Jeremy, la norma comptable actual ja permet molt. Els comptes han de donar una imatge fidel i, quan cal, s’hi ha d’afegir informació per aconseguir-ho. L’anàlisi del marc espanyol que SVI ha elaborat amb el suport d’Insight4 va en la mateixa línia: determinar fins a quin punt la llei ja permet, o fins i tot exigeix, reflectir el valor social en els comptes. SVI també ha publicat una guia per a administradors, Reflecteixen els teus comptes la imatge fidel de la teva empresa?, i treballa per entendre què esperen els inversors dels comptes de les empreses.

Jo no soc advocada ni auditora, i no pretenc que el que fem sigui una referència tècnica. És el que hem decidit provar.

Com ho fem a TSCA

A les actes. Cada decisió que prenem s’analitza amb els quatre capitals de Capitals Coalition: natural, social, humà i produït. Ens preguntem quin impacte té, positiu o negatiu, sobre cada grup d’interès.

Amb opcions. Treballem amb dues o tres alternatives per a cada decisió i valorem de quina manera tenim un impacte negatiu amb cadascuna. No només quina dona més benefici.

Amb la nostra junta d’assessors. Dues vegades l’any, més de 20 persones, cadascuna en representació d’un grup d’interès, debaten amb nosaltres les tres decisions més estratègiques, amb materials adaptats a cada grup. Ens expliquen com els afecten, en positiu i en negatiu. No decideixen, però aquesta informació canvia el que decidim. Coneix la junta.

Als comptes. Aquest últim any vam voler “visualitzar” aquestes decisions. Aprofitant que la comptabilitat ho permet, ho expliquem a la memòria dels comptes anuals. I al compte de pèrdues i guanys vam voler reflectir la nostra manera de demanar perdó al medi ambient, el primer grup d’interès que volem deixar reflectit.

Hi ha una decisió que ho va fer urgent: l’ús de la intel·ligència artificial. Quan ens plantegem com utilitzar la IA, ho fem des d’un punt de vista ètic i des del seu impacte sobre els quatre capitals, en què el medi ambient pateix, creiem que molt. El que hem reflectit als comptes és un primer pas, i continuem treballant: aquest any ens toca mesurar l’impacte que ha tingut la nostra decisió d’utilitzar IA per saber com reduir-lo. Amb la IA s’estan prenent moltes decisions de pressa, i és el moment de preguntar-se qui paga el que no es veu.

El que encara no sabem

Vull ser transparent amb els límits que anem descobrint mentre treballem en aquesta línia:

És un exercici propi, no un estàndard. No pretenem ser exactes: pretenem començar per algun lloc i anar perfeccionant.

No sabem si és la manera correcta d’estimar-ho. Entenc del que va dir Jeremy que la compensació depèn del context i que la pràctica anirà acotant què és una estimació raonable. Nosaltres estem aportant pràctica, no una resposta tancada.

Reflectir un dany no l’elimina. Compensar no pot ser una llicència per fer mal, i aquesta va ser la pregunta que més em rondava abans d’asseure’m a la taula.

3. A la taula s’hi han d’asseure les persones que en viuen les conseqüències

Els estàndards es governen en nom de l’interès públic, però des d’organitzacions centrades en els mercats financers, sense que les persones que en viuen les conseqüències participin en el seu disseny. Del que va dir Jeremy interpreto que un exemple d’una altra governança és l’Organització Internacional del Treball, que representa per separat empleats i ocupadors.

Aquesta és la meva obsessió des del 2022, i és el que em va portar a l’SROI. El primer principi de SVI és involucrar els grups d’interès, i per a mi aquí comença la integritat del mesurament. Continuem amb un límit que no he resolt: el medi ambient no s’asseu a cap taula per si mateix. Avui el “representem” nosaltres amb una persona que és “la veu” del medi ambient a la junta d’assessors, i el grup és present a les nostres actes perquè no ens n’oblidem. Soc conscient de com n’és, d’incòmode, parlar en nom d’altres. Per això necessitem estàndards, governança i pràctica que incloguin de debò les persones que pateixen el dany.

El que m’enduc

Del final del llibre interpreto que Jeremy ens recorda que el sistema comptable internacional és jove, té uns 50 anys, i que si l’hem construït podem canviar-lo. La seva proposta, tal com jo l’entenc, és canviar com es calcula el benefici i confiar després en la creativitat humana.

La meva invitació és senzilla. Obre els teus comptes i fes-te la pregunta del títol: qui paga el que no expliquen? Si dirigeixes una organització, llegeix la guia de SVI i pregunta al teu equip directiu com s’han tingut en compte aquests deures. Si treballes en impacte, explica’ns què estàs provant. Tots n’estem aprenent, i el que compartim amb honestedat, inclosos els errors, farà que el canvi arribi abans.

Patricia Pólvora és Fundadora & CEO de The Social Consulting Agency, Practitioner Avançada i Formadora Acreditada de Social Value International (Nivell 3), acreditada en els SDG Impact Standards for Enterprises del PNUD i membre de EsImpact.